diumenge, 27 de gener de 2013

DJANGO!!!

El viernes fuimos a ver Django, de Tarantino, al cine, en VOS (por supuesto)!

¡QUE PASADA, QUE PELICULÓN, QUE TODO! 



Tiene todos los elementos Tarantino, y hay unas escenas de ridículo que son divertidísimas. ¡Ojo! Trata un tema complicado, la esclavitud de los negros en Estados Unidos, pero la manera que tiene de narrarlo es... única (me falta vocabulario para describirlo).



Dicen que Di Caprio está enome, espectacular...pero a mi Christoph Waltz me tiene totalmente enamorada, parece que los diálogos se los hagan a medida, y después del papelazo en Inglorious Basterds, demuestra que no tiene límite.
¿...Y Samuel L. Jackson...? Bueno, bueno, genial!!



No quiero hacer ningún spoiler, pero si podéis/queréis id a verla, por que es un peliculón; es diferente a Kill Bill, es diferente a Reservoir Dogs, es diferente a Jacky Brown, es diferente a Inglorious Basterds (mi preferida) y quizás eso le da un punto más a favor suyo.


Christoph Waltz en Inglorious Basteds, mi película favorita de Tarantino.

Sin duda, será la siguiente adquisición para nuestra filmoteca particular.

Laia

dilluns, 21 de gener de 2013

Laia: quin nom més maco!

És cert, el meu nom és molt maco. A mi m'agrada molt!

Sempre havia pensat que el meu nom tenia un significat i fa un temps enrere que vaig descobrir el significat real d'aquest, i m'encanta.

Si busques Laia en qualsevol foro de mares que busquen nom per a la seva filla, o per a la seva gossa...per què ja no saps si els noms de nens són per a gossos o els noms de gossos són per a nens... en tooooooots aquests foros (fins i tot en llibres de significats de noms) diu que:


Laia és el diminutiu d'Eulàlia, és d'origen grec i té el dia 12 de febrer com a data per als cristians. Vol dir "la que parla bé". 

MEEEEEC ERROR ERROR ERROR ERROR ERROR....



- El diminutiu d'Eulàlia és Lali, no Laia.

- És d'origen íber, els laiezken eren tribus ibèriques que habitaven la costa central catalana, entre Barcelona i  Mataró, i la vall interior del Llobregat, que els romans van anomenar laietans i, després, laketans.

Us sona la "via laietana"?? Pues eso...

- Com que no prové d'una santa cristiana, no té onomàstica. El dia 12 de febrer no és el seu dia, i quin és? Doncs no en té. Els cristians ja ho fan això, s'ho apropien tot per què sembli que tot és seu.


- Sabem que laia és una paraula íbera, per tant, preromana, prellatina, que està vinculada amb la llengua èuscar i vol dir “arada, arreu o aixada”, que és una eina per llaurar el camp. Els laietans eren agricultors, o sigui, que treballaven la terra.

Per tant, Laia és la deessa dels laietans.

Heu estat mai a Mataró? Hi ha una escultura molt gran d'una arquera, és la Laia l'arquera. 
Segons el seu autor, Rovira-Brull, la Laia té l’esperit de les cultures prehistòriques, representa la unió de l’home i la terra. Terra i natura fèrtil, maternal i terrible quan se sent agredida. És la deessa mare capaç d’engendrar i generar vida i així garantir la pervivència de la tribu. Laia deessa del cosmos i els cinc elements: Laia terra, aigua, foc, aire i Laia quinta essència.



Tot això no m'ho he inventat jo, ho he tret de:
http://www.mac.cat/Rutes/Ruta-dels-Ibers/Els-laietans Museu d'Arqueologia de Catalunya.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Laia_l'arquera Viquipèdia.
http://www.laialarquera.cat/ Web de l'escultura.
http://www.cch.cat/pdf/laietaniesas.pdf "Laietànies" de Jordi Salat (www.HistoCat.com)


Busqueu bé el significat del vostre nom, segur que us sorprendreu!


Petons,
Laia.

dissabte, 5 de gener de 2013

JORNADA DE REFLEXIÓN: LLEGA LA MONARQUÍA

¿Cómo pretendemos que nuestros niños (aquellos que crecerán y tendrán que soportar la herencia del país en crisis)  sean críticos con lo que tienen, sean responsables con lo que piden, y sean consecuentes con sus actuaciones? Si después todo esto que se les pide... ¡NO SIRVE DE NADA! 


¿De qué sirve amenazarlos con que "Si no te portas bien, los Reyes no te van a traer nada"?; si después, no es que los Reyes traigan cosas, si no que lo traen hasta los camellos, y días antes Papa-noel!!!!!!

Pero, después piensas: aaaay, la ilusión de los niños... la alegría cuando abren los regalos...

¡Mentira! Todos tenemos ilusiones por conseguir cosas, cosas que realmente deseamos y que cuando lo consigues, te sientes feliz, es cierto; pero ¿la ilusión que queremos para nuestros niños tiene que ser ésta? ¿Tiene que girar todo alrededor de juguetes, del personaje de la tele o las muñecas horribles que están de moda? (Este es otro tema del que podemos hablar en otra ocasión)

Es evidente que no los tenemos que castigar sin regalos, sería demasiado cruel (incluso para mí), pero creo que tenemos que ser un poco conscientes de como estamos educando a estos pequeños. Es difícil, lo sé, y más ahora, que aunque las familias no tengan dinero, a sus niños que no les falte nada (nada quiere decir toooodo lo que han pedido sin hacer la reflexión de si realmente se lo merecen); dejando de banda el hecho de mentir a los niños diciéndoles que alguien que no los conoce les va a traer regalos... pero hijo mío, NUNCA ACEPTES REGALOS DE DESCONOCIDOS (es eso lo que se les dice, verdad?)


En fín, cuando sea madre me tendré que comer estas palabras con patatas, lo sé, por que los padres se vuelven imbéciles con sus hijos, pero por suerte habrá alguien que me diga: "cuidado, Laia, piensa!" y quizás yo se lo podré decir a mi peque.



Besos republicanos, ¡y buena jornada de reflexión a todos!

Laia



dijous, 3 de gener de 2013

Avui us presento la Victòria:




El llenguatge secret de les flors és un dels regals que em van fer els nens i nenes, mares i pares de l'escola al final del curs passat. 

És una novel·la difícil de definir... sense fer cap spoiler, per què al principi em va costar una mica entendre què m'estava explicant, però de seguida vaig connectar amb la protagonista. 

La Victòria és una jove, que ha tingut una vida complicada, però que té un talent especial per parlar mitjançant les flors. Recorda el significat de cadascuna d'elles i només elles li donen vida.

Tota la novel·la gira al voltant d'aquesta noieta, de com creix física, emocional i socialment. Tot i que jo no sóc gens mística, ni crec que les flors, els minerals, colors... tinguin significats especials, en aquest cas, són una excusa per entendre la Victòria i tot el que li passa.

Us la recomano totalment, si voleu anar a comprar el llibre o descarregar-lo digitalment, aquestes són les dades de la resenya:


Títol: El llenguatge secret de les flors (The language of flowers)
Autora: Vanessa Diffenbaugh
Edicions 62
Estic sola com la rosa blanca.
Com l'espígol, desconfio.
La meva veu són les flors. 

Espero que us agradi tant com a mi!

Petons, Laia