dimecres, 11 de setembre de 2013

Avui se n'ha de parlar...

Avís: És la meva opinió.

Avui és 11 de setembre, sí, per si no ho sabíeu, jo us ho dic. Avui s'ha de parlar de lo magnífics que som els catalans.... Ep! som??? Plural? Puc parlar en plural? No ho sé...

No sé si puc parlar en plural, per què jo, com altra gent (no sé si més o menys) no em sento independent, i sembla que si no ho ets (d'independent, i per tant, del Barça) no ets català, no t'estimes la teva terra i no t'estimes la teva llengua.

I tant que me l'estimo, per això la parlo, la defenso i hi visc. Però em fot molt tot el borreguisme que s'està creant al voltant del tema. Jo tinc alguns dubtes, que potser sóc jo que no els sé resoldre.

Per a mi, la independència depèn, sobretot, per la crisis. Per què? doncs per què d'independentistes sempre n'hi ha hagut. On eren fins fa uns pocs anys? Votant a ERC. Què passa ara? Doncs que no hi ha pasta, ni aquí ni allà.

L'argument número 1 és: ENS ROBEN! com la nena aquella de l'APM! "nos pegan" , doncs és el mateix. Què vol dir que ens roben? Entenc l'argument: paguem més del que rebem. Correcte. Però també rebem moltes coses que ens han fet crèixer, no? Des de ferrocarrils, a altres tipus d'inversions que ens han pagat des de Madrid.
I aquí no tenim gent que ens roba? Segur??? Un tal Millet? Un tal Pujol? Ah, no, però és que aquests ens roben en català...Aaaaaah, doncs ja em quedo més tranquila. 

Què passaria si se'ns oferís un concert econòmic? Quantes veus cantants farien un pas enrere? M'agradaria veure-ho. Sí.

A partir d'aquí, com viurem? Pregunta clau.

Serem un país dins de la UE? Qui votarà per a que hi poguem ser-hi? Italia? França? Alemanya? Segur? Qui ens arruinem, qui ens salvarà? Espanya? Tindrem euro? Tindrem una moneda hiper-guai que ens faci ser pobres? I quan siguem independents i els de les terres de Lleida paguin menys que els de Barcelona (és un suposit, no us enfadeu), llavors tornarem a demanar una altra independència??

No, Laia, que amb el nostre mercat en tenim suficient... segur? quantes empreses que hi ha ara a Barcelona (per exemple) deixaran de ser-hi i hauran de marxar a altres llocs? Quanta gent que depèn de l'estat (JO, SERVIDORA) tindrem feina? O hauré de tornar a passar unes altres oposicions??, perquè jo sóc funcionària de l'estat...

Qui ens governarà? El mateix govern que permet que els nens estiguin en barracons? El mateix govern que permet que hi hagi aules plenes de nens? El mateix que elimina mestres per estalviar-se quatre duros en educació? El mateix que tanca plantes d'hospitals? El mateix que posa a cosins, cunyades, germans, al càrreg d'organismes públics (que després privatitzen). Aquest és el govern que volem? Jo no... No vull un Mecenes, vull una persona que treballi realment per al bon funcionament del seu poble, gent que es pensa que és Déu en tenim suficients al món...

POBLE! ding! paraula clau! Poble.... què és el poble? és aquell que parla, és aquell que escull, però... sembla que és quan ens convé. Perquè se li dóna tanta importància a tot això (més de 400.000 persones al carrer) i després a una macromanifestació com la d'ensenyament, resulta que erem 4 matats (mestres, pares, alumnes, personal de les escoles...). Doncs perquè, ens deixem manipular. Ara m'interessa escoltar-vos, ara no, ara el poble parla, ara no.

El poble.... quin poble?! Només els que es posen una estelada al facebook? llavors jo no dec ser part del poble. Jo penso que s'ha de fer un referèndum, però no val SI/NO. Hi ha matissos, com a tot a la vida. No podem ser independents o no ser-ho; hi ha convinacions. Per això tenim els nostres gobernants, no? Per a que discuteixin quina és la millor solució, i sembla que només tenen raó els que aposten per un sí rotund, tots els altres són uns nacionalistes, o uns porucs, o poc catalans.

Puc entendre gent que ha passat una postguerra i han viscut una dictadura, els puc entender, puc entendre, que recordin la manca de llibertat, però no puc entendre que gent jove ho digui, que no és lliure? Què vol dir no ser lliure? Jo no em sento empresonada per ningú, no crec que això passi.

També entenc la gent que des de fora de Catalunya comencen a estar cansats del tema, els entenc, per què, no ens enganyem, els medis de comunicació no ajuden. TV3 són mooooooolt cansinos (a la meva manera de veure) I entenc que al final a tots ens fiquin en el mateix sac.

També entenc l'eufòria dels independentistes. La força del grup és el que ha fet que les societats avancin, des de la prehistòria. Ho puc entendre. Sempre és més guai i ets sents més fort quan formes part d'un grup gran. (Ep! no ho comparo, eh, però els alemanys també eren molts. Ojo, que no comparo el contingut, sino la forma.)

Ei, que segurament, m'equivoco. Ja m'ho faran saber. 

Laia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada