Saps què, cosinet? La vida és justa. Potser ara això et sembla que és un disbarat, però no ho és, gens ni mica. La vida és justa, i com justícia que és arriba, tard, però arriba, tot arriba.
Hi ha gent que parla, s'omple la boca de paraules, grans paraules que l'ajuden a descriure's: que si sóc guapo, que si sóc alt, que si sóc el millor del meu equip, i del món mundial, que si jo faig, que si tu no ets tant com jo, que si jo sé i tu no, que, que, que... paraules, buides de sentiment, buides de veritat.
Després hi ha altra gent que no diu res de tot això, però que ho demostra, que tracta a la gent per igual, que respecta, que no parla malament a una altra persona, que és educada, que no menteix, que és empàtic... en definitiva, que és una persona, que és de veritat.
Saps què, cosinet? Que tu ets així, ets bona persona, i per això no et cal anar dient-li a ningú com ets, o com no és l'altre, per què no ho necessites, per què es veu.
I saps què, cosinet? Que la gent com tu camina acompanyada, amb gent al costat, ni davant, ni darrera, a la seva vida van apareixent personetes a qui li importes, persones que et respecten i t'estimen. En canvi, els altres caminen sols, sempre tenen algú al seu costat, però és fictici, no són reals, per què la gent no és idiota i al final se'n cansen, es cansen de que els tractin malament, es cansen de mentides, es cansen de ser objectes, i després marxen.
I saps què, cosinet? Que a nosaltres ens agrada com ets. Ens agrada que te'n riguis de tu i que riguis amb nosaltres. Ens agrada que tinguis paraules maques per a tothom i que, per a qui no t'acaba de fer el pes, et guardis les males paraules per a la intimitat, i les diguis amb la boca petita. Per què així ets tu. A nosaltres ens encanta.
I saps què, cosinet? Que t'aniràs fent gran, i vist en perspectiva te n'enriuràs i et semblarà que tot això, aquesta pedreta que ara és una gran muntanya era una gran oportunitat per fer-te gran.
Saps què, cosinet? Pots estar orgullós, de ser com ets, i de tenir uns valors humans; i sobretot, de compartir-los.
No t'omplis mai la boca de paraules, no les necessites. No et direm que ets el millor, per què a nosaltres no ens agraden els millors, ens agraden les bones persones.
T'estimo, cosinet.
