dissabte, 28 de març de 2015

Jornades de cooperació organitzades per l'Airina : "És com si ve un capellà a donar-nos classes d'educació sexual".

Resposta a la senyora Àngels Romeu (del servei d'Educació de Terrassa).


Bon dia,

Em dic Laia Borrego i sóc mestra d'una escola pública de Terrassa. He rebut un email aconsellant-nos als mestres una jornada que es titula “I Jornada d'Innovació Educativa: Aprenentatges cooperatius i reptes de la societat actual” que organitza l'escola Airina.

He estat llegint informacions a la web de l'escola i hi ha coses que em sorprenen; no de l'escola (que ja sabem tots quin model d'escola defensa i, per això, és una escola concertada), però sí que em sorpèn que l'Ajuntament de Terrassa se'n faci ressò.

M'explico més detalladament:

M'ha sorprès que en el títol de la jornada hi hagi paraules com: innovació, cooperatiu i societat actual.

Com pot ser que una escola que separa per sexes els seus alumnes sigui capaç d'exemplificar l'ús dels aprenentatges cooperatius? Com pot ser que ho enmarquin en un context de societat actual? I sobretot, com pot ser que des de la part pública (Ajuntament) es doni aquesta recomanació?

Suposo que les escoles públiques, on ens trobem diàriament aquets reptes de la societat actual, encara no n'hem après prou i han de venir les escoles concertades (escoles que seleccionen alumnat i família) a dir-nos com hem de tractar als nostres alumnes per preparar-los per la societat.

És a dir, a la pública hem de treballar diferenciant sexes? És això el que hem d'aprendre? Perquè ells ho defensen: el millor és estar separats, no sigui cas que després sortim al carrer i ens barregem homes i dones (evidentment, aquesta última part la dic jo, per riure una mica i no plorar).

Entenc que per poder fer un bon treball cooperatiu només puc treballar amb dones (en el meu cas) no sigui que em trobi en un espai segur i motivador, que els permet desitjar, exhibir i combinar l'èxit esportiu i l'èxit acadèmic” (així descriu literalment la web de l'Airina la part només masculina de la seva escola); a més, si només treballo amb dones, podré  experimentar amb assignatures tradicionalment de nois en llibertat”, i podré veure de què sóc capaç i guanyar en autoestima i ambició acadèmica” (cosa que no puc fer, aparentment, si hi ha homes al voltant). A més, “les noies aprenen en un clima alternatiu que rebaixa l'obsessió social i mediàtica per l'estètica i el culte al cos (tot, insisteixo, literal).

En definitiva, per anar acabant i no fer-li perdre més temps, arribo a dues conclusions:

Si realment l'Ajuntament de Terrassa creu en una educació pública, de qualitat, oberta a tots i totes aquestes històries que ens fan creure als docents i que nosaltres hem de fer creure a les famílies, em sembla vergonyós i de molt poc respecte cap a les pròpies escoles públiques que ens enviin recomanacions d'aquest tipus.

Si l'Ajuntament de Terrassa pensa que escoles com aquesta tenen el prestigi i el punt de vista idoni com per a organitzar jornades d'aquest tipus i parlant dels temes que abans he exposat, potser és que l'Ajuntament de Terrassa ens està enganant amb el seu discurs. 
Amb tot el respecte i ja em perdonarà la comparació: és com si ve un capellà a donar-nos classes d'educació sexual.

Moltes gràcies per haver arribat fins al final del text i espero rebre més recomanacions interessants on hi siguem implicats tots i totes.

Atentament,
Laia Borrego Pleguezuelos